Sorprenentment, els electors d’Alella han manifestat majoritàriament la seva voluntat que Andreu Francisco continuï governant Alella. De fet, els resultats pràcticament s’han repetit respecte dels comicis del 2007. Tots els partits han pujat en nombre de vots excepte el PSC que ha baixat i durant les primeres hores de la nit electoral no aconseguia el seu únic regidor que finalment “va robar” al PP per 24 vots. El desaparegut regidor de COR s’ha traslladat a l’altre grup independent. Però la veritat és que només PP, CiU i Gent d’Alella han pujat percentualment en suport ciutadà i ERC i PSC ho han baixat respecte dels comicis del 2007. Alguna cosa que també cal interpretar com a cert cansament per part dels ciutadans. És la segona vegada que la sorpresa electoral permet mantenir l’alcaldia al republicà i queda clar que a aquest no li voten per la seva marca de partit sinó per la política personalíssima amb la qual es relaciona amb els ciutadans d’Alella. La frase dels veïns es repeteix...”Andreu, t’he votat a tu, no al teu partit”. En campanya vaig escoltar l’eslògan “Alella no és Marbella” referit a la presumpta especulació immobiliària. Però resulta que sí, “Alella sí és Marbella” pel que fa al funcionament del seu alcalde en la relació amb els seus veïns. Alguna cosa que es converteix en meritori quan, com és el cas de Francisco, porta a les seves esquenes unes sigles defenestrades
del panorama polític català. En qualsevol cas, és just reconèixer la victòria d’Andreu Francisco i facilitar el que pugui formar govern. I és lògic presumir que ho farà amb el suport, insistentment postulat per l’alcaldable socialista en campanya, del PSC. No obstant això, el panorama en clau interna és diferent. Francisco ja no té
a La Garnatxa per donar-li sentit comuna a la seva acció de govern o a un regidor socialista amb experiència i criteri com el va ser Serés. En aquesta ocasió tots els seus acompanyants formen part de la seva “claca”, aquesta que em va esbroncar i va insultar en el Debat del Casal d’Alella per dir les coses clares.
(Article revista El Full, juny 2011)
No hay comentarios:
Publicar un comentario